ACTA REUNIÓN 8 MARÇ

TEMES COMUNS DE LES ENTITATS

Zones blaves

Fernando Izquierdo explica que calen converses amb els dos ajuntaments. La COAV proposa que les AAVV més afectades puguin participar en les converses amb Premià de Dalt ja que a elles els veïns els pregunten directament sobre la qüestió. Proposen les entitats: Tarter-Maresme, Santa Maria-Santa Anna Tió i Premià Centre-Can Farrerons. Aquesta última és per si hi ha repercussió negativa en la resta de la població. Explica que és un tema recurrent, enquistat des de fa anys. Premià de Mar té una densitat de població alta i un parc automobilístic alt i no tothom té aparcament, alhora que a la zona nord del municipi no hi ha aparcament ni de pagament.

Toni Subirà explica els resultats del Pla de mobilitat: el pla contempla una reserva d’aparcaments a la perifèria al Port i també a Metal·logènia, també s’han creat a La Riera amb Transmesa, es preveu a la zona de Can Sampere, l’aparcament a la plaça dels PPCC que ja està fet i també contempla una altra bossa futura a la Lió. Alhora, explica també que a Can Fitó es preveien 30 places però els propis veïns ho van tirar enrere perquè els veïns aleshores aparcarien en superfície i no es guanyaria places lliures. També l’obertura de la Gran Via ha creat noves places. També al costat de l’Escola Montserrat que queda espai. Alhora, amb la nova rotonda es crearan 70 places més quan acabin les obres. Cal afegir les places creades a la zona del pavelló i davant de l’Església de Santa Maria amb 40 places més. També amb l’acord amb Premià de Dalt s’ha esborrat zones d’aparcament exclusives de Premià de Dalt. En relació al barri Santa Maria-Santa Anna Tió s’ha tirat endavant el canvi d’ordenança per poder aparcar a banda i banda i també l’aparcament del barri Santa Maria-Santa Anna Tió que passarà a gestionar-lo l’Ajuntament de Premià de Mar.

Toni Subirà explica que amb Premià de Dalt s’han fet reunions tècniques per aconseguir unes fites i ara s’ha quedat que esperem a que s’acabin les obres del triangle de la carretera de Premia de Dalt per tornar-se a reunir. També s’ha parlat per altra banda, amb la Plataforma i també amb les associacions de veïns.

Esmeralda Calleja proposa que tots els sectors implicats estiguin a la mateixa reunió. Explica que el cap de setmana hi ha hagut algun problema entre veïns i espera que no pugi més de to.

L’Alcalde exposa que moltes vegades no és tant un problema d’informació com de percepció. Ha d’haver algú amb una visió objectiva de tot el conjunt. Tot el que s’està fent està encarat a guanyar places d’aparcament. I cal apel·lar al sentit comú. Cal dir que amb Premià de Dalt s’ha avançat molt.

Toni Subirà explica que es pot proporcionar una bossa gran d’aparcament a la zona del Palmar amb el canvi de sentit en aquella zona i el fet de posar els vehicles en bateria. Es compromet a passat tota la informació per tal que les AAVV estiguin informades.

Sebastià Caba exposa que una solució passa per fer una mena de mediació. La gent de Premià de Mar volen aparcar en el seu barri. I genera tensió si gent de Premià de Dalt  aparca a les zones alliberades quan poden posar el cotxe a la zona blava de Premià de Dalt. S’ha de mediar a través de les AAVV i dels ajuntaments.

Aitor Sánchez també veu que és un problema de mediació. Un altre tema que planteja és que a llarg termini l’ajuntament podria plantejar i posar servei de bicicletes per anar a l’estació. Toni Subirà explica que es va mirar però que no es va trobar empreses de serveis que hi estiguessin interessades. El patinet elèctric es podria mancomunar amb varis pobles i és una possibilitat existent. En tot cas, alguna empresa ha de veure primera la viabilitat. Nieves Avendaño exposa que el patinet elèctric estaria bé en zones com l’aparcament del port i posar allà una estació de patinets i desplaçar-se des d’allà. 

Regeneració de la sorra de les platges

Les AAVV  demanen que s’exigeixi als gestors del Port el compliment del pactat en relació al transvasament de sorra amb camions, al respecte Toni Subirà explica que ja s’ha fet la demanda al Port perquè gestioni el compliment de dit acord. Explica que ara hi ha un debat del litoral sobre el projecte aprovat pel ministeri. Comenta que és necessari fer alguna cosa ja que la situació no només afecta les platges sinó també el tren i el Passeig Marítim. S’ha de parlar i actuar ràpid i prendre decisions.

Fernando Izquierdo exposa que des de la COAV estan d’acord amb el Pla del Ministeri i que poden recolzar l’Ajuntament en el que calgui. També demanen que l’Ajuntament exigeixi al Port Marina que mantinguin el traspàs de la sorra amb camions per part d’ells.

Sebastià Caba demana saber si s’ha parlat amb els associats i si tenen les associacions també informacions d’altres plataformes que plantegen una situació problemàtica i tenir una visió de futur ja que el transvasament de sorra s’ha de fer cada any. Opina que estaria bé que les associacions també tinguessin informació sobre la naturalització de les platges, solució més estable i millor a nivell mediambiental. Hi ha una solució més d’espigons i drenatges i una més de naturalització de les platges. Per tenir més elements de judici, a nivell pedagògic.

Fernando Izquierdo explica que des de la COAV coneixen les plataformes Preservem el Maresme i Preservem el litoral, però tenen una visió molt àmplia de la costa. Coneixen el que diuen però son solucions a llarg termini. La COAV veu que el problema que hi ha és per resoldre ara i volen solucions a curt termini. Els veïns volen platja per poder-se banyar i gaudir. Les AAVV més interessades son el Palmar i AVECA. Sebastià Caba creu que hi ha molta gent de Premià de Mar que no estan informats. Diu que no es tracta de fer un referèndum sinó que les persones estiguin al màxim informades. Diu que el projecte de Costes suposa fer drenatges continus. Les platges si no les cuidem aniran desapareixent. Tenir una mirada més a llarg termini. Trobar solucions millors de les que tenim.

Fernando Izquierdo, president de la COAV, diu que dipositen la confiança en els actuals gestors de l’Ajuntament. Com a veïns recolzen la posició de l’Ajuntament. Nieves Avendaño explica que el Pla del ministeri no parla de dragatge cada any. El projecte s’ha fet amb experts de la Universitat de Barcelona, es parlar de fer una actuació diferent en cada zona perquè els corrents son diferents. Té una garantia de 10 anys per Premià de Mar. La terra es queda de forma natural. Josep Maria Molins exposa que sí que contempla dragatge perquè al contemplar espigons aquests s’han d’omplir de sorra. En segon lloc, com a reflexió, és evident que es vol solucionar la situació de Premià de Mar però cal coordinar amb els altres pobles ja que afecta el litoral i proposa que el Consell Comarcal ho coordini per tenir una visió global, és un problema comarcal.

Pablo Velasco explica que la seva associació havia posat el punt perquè creuen que el Pla de costes i la pacificació de la NII pot ser un punt d’inflexió per Premià de Mar per viure de cara al mar. I és útil poder tenir molta informació i representada de moltes possibilitats. És positiu que els veïns estiguin informats. Si es pot tenir en un mateix document es podria passar als veïns les diferents opcions.

Sebastià Caba està d’acord amb Josep Maria Molins sobre que no nomé ha de ser una mirada local. La costa central és costa amb sediments vells i no hi ha rieres que puguin sedimentar i els espigons s’han d’anar tapant, potser no cada any, però si caldrà. Altres científics també opinen que el projecte del ministeri no és el millor.

L’Alcalde explica la part d’informació: hi ha hagut propostes de mocions per part d’algunes formacions polítiques per intentar aturar el Pla del ministeri que ha passat la cribatge de medi ambient del Ministeri. Inclou un dragatge però la regeneració plantejada és cada 10 anys. S’han de buscar dues solucions: una per les platges de Mataró cap amunt i l’altra per les de Mataró cap a baix. Aquesta moció s’ha presentat en varis ajuntaments i en varis no ha prosperat, com Vilassar i Cabrera i el Masnou està renegociant. A banda, la seva opinió és preferir una solució imperfecta abans que una no solució. És un tema que afecta no només a les platges sinó també a la mobilitat ja que hi ha el tren, cada vegada que hi ha un temporal el tren no funciona. Alhora, la solució ha de ser global, ja que si no s’aprova globalment pot posar en risc la mobilitat i seguretat de les persones. Es volen solucions en positiu.

Carme Fontanet explica que com a veïns no tenen massa informació. Els veïns el que volen és poder tenir sorra a la platja. Creu que estaria bé rebre informació sobre el tema.

Josep Antoni Valilla comenta que hi ha una primera qüestió que és la concessió del Port que es va fer sota unes condicions: obligació de restaurar la platja perquè està retenint sorra. És una solució transitòria però si traslladem la sorra cap al centre de Premià no es crea un problema en el fons marí. Per altra banda, és una qüestió de seguretat ja que les roques estan sobre el passeig i hi ha també la via del tren.

Sebastià Caba comenta que com més gent estigui informada és bo i després la gent decidirà. Comenta que el tren és un problema d’ADIF per tal de fer que sigui segura pels veïns de Premià de Mar.

Josep Maria Molins explica que Premià de Mar és l’únic que ha fet transvasament de sorra. En tot cas, aquest transvasament és insuficient ja que és l’excedent d’una banda. L’any passat només va arribar fins el Bellamar. Respecte al preservació de la via, pot protegir-se però no necessàriament s’ha de tenir platja.

Seguretat ciutadana

Sebastià Guirao exposa que es torna a tenir gent que crea problemes: es parla de la zona del carrer Pilar i Dr. Ferran entre les 19.30 h i les 21.30 h. També el carrer Joan Prim.

Aitor Sánchez afegeix Torrent Santa Anna. Es va treure el banc a requeriment dels veïns i ara van a una altra banda, ara un veí comenta de tornar a posar el banc.

Respecte els agents cívics es comenten les seves funcions i es comenta que cal que s’apropin més als llocs on hi ha gent incomplint. Han anat a la zona de la plaça República i plaça Dr. Ferran.

La coordinació de seguretat amb els mossos d’esquadra s’està fent. A la reunió del dia 29 específica de seguretat es plantejarà poder fer algun tipus de comunicacions amb les associacions de veïns via l’aplicatiu de seguretat. Per estar més en contacte amb la policia.

Les càmeres de seguretat han ajudat a evitar un furt a prop de l’estació, i un intent de robatori a la Gran Via.

Maribel Fernández explica que a la plaça Dr. Ferra hi ha gent al carrer amb consum d’alcohol i baralles i que s’ha trucat a la policia. Sol·licita vigilància policial. Altres temes pendents de la plaça s’han resolt molt bé com arreglar l’entrada del parking, el canvi de les jardineres, hi ha coses pendents però en marxa com arreglar els escocells, la cruïlla de davant del monòlit i les voreres més amples.

Carme Fontanet exposa que hi ha manca de policia que passi pel barri del Gas. Sensació de falta de seguretat. No han vist els agents cívics.

En relació als agents cívics, s’informa que hi ha un report setmanal de les feines que fan, de les incidències detectades i dels recorreguts que fan.

Sebastià Guirao exposa que és important cuidar la imatge que donen els agents cívics. Aitor Sánchez comenta que a la zona del carrer València amb Torrent Santa Anna hi ha un grup que es salta el confinament nocturn. Es comenta que els agents cívics estan per informar, no per sancionar. Toni Subirà explica que els agents cívics no pretenen substituir la policia, ells no intervenen, ells avisen la policia si detecten quelcom.

Inversions

Es pregunta per la previsió d’inversió per a l’any 2021 als barris.

Toni Subirà explica que fa 8 anys es va iniciar un pla de clavegueram. Per aquest any, està previst, al nucli antic, realitzar millores del carrer Aurora, St. Cristòfol i Esperança. S’ha informat als veïns i veïnes. També hi ha la millora del clavegueram de la Carretera de Premià de Dalt i els serveis de subministrament. En un futur immediat està previst el segon tram de la Gran Via, la plaça Dr. Ferran. El carrer Sant Francesc i Santiago Rusiñol han millorar amb el tema de la recollida d’aigües de Dr. Ferran. En relació a l’asfaltat la proposta de pressupost és de 500.000 €, els carrers a asfaltar els que estiguin amb el subsòl correcte. El clavegueram ha d’estar bé per poder asfaltar.

En quant a voreres la previsió és de 200.000 €, amb previsió d’adaptació de vàries per temes d’accessibilitat.

Fernando Izquierdo demana que es tingui en compte que quan es pintin els passos zebres dels llocs on es fan les obres que siguin amb pintura antilliscant pel risc de relliscar. Es posa un exemple proper que ha passat en un pas zebra.

L’Alcalde afegeix l’obra del carrer Girona. Explica que les inversions només es poden fer si s’aprova el pressupost: les inversions no es prorroguen. Hi ha feina ja feta i s’està fent jornades de participació amb els veïns com el cas del cas antic. Però si no es té pressupost no es podran fer inversions. L’obra que ja està en marxa és la de la carretera de Premià de Dalt, però la resta de les obres és feina política d’arribar a consensos per executar les obres seguint un ordre de necessitats.

Oficina d’atenció al ciutadà mòbil

Es demana estudiar la possibilitat que algun funcionari de la OAC es desplaci a algun local municipal ubicat als barris per atendre les persones grans, sobretot en aquests moments de COVID. Fernando Izquierdo proposa per exemple el Gas, la biblioteca o el pavelló d’esports. S’explica que l’equip de govern ha pres nota de la demanada i que cal veure les necessitats que puguin tenir els veïns. Es parla de l’època COVID. Aitor Sánchez afegeix que no només durant la COVID sinó més enllà, per exemple al centre cívic de la biblioteca que es puguin fer gestions. També es pot fer alguna gestió de promoció econòmica. Aitor Sánchez comenta que poden fer una enquesta sobre que necessitarien els veïns i quines gestions farien.

Fernando Izquierdo exposa que es podria fer una prova pilot i veure les necessitats de la gent. Comenta que costa demanar cita prèvia.

Carme Fontanet, en relació a unes sol·licituds a la OAC que no tenien resposta explica que ja està en contacte amb la cap de la OAC. Pregunta pel mecanisme de seguiment de la instància i proposa que, per via telemàtica, es pugui saber com està la teva instància per tal de poder fer seguiment. Es comenta que l’administració té 3 mesos per contestar.

L’Alcalde explica que es pot millorar aquest tema. Explica que les instàncies van a parar als diferents departaments una vegada han entrat a la OAC. Es posaran mesures perquè les instàncies tinguin totes un mateix recorregut i totes també arribin a Alcaldia perquè es pugui fer seguiment.

Reconversió de locals comercials en habitatges

Josep Antoni Valilla fa la petició de revisar aquest tema tot i que sap que hi ha una normativa superior al respecte. També s’ha de donar la cèdula d’habitabilitat i no superar el màxim de densitat d’edificabilitat dels habitatges. Però si aquests dos requisits es compleixen, sol·licita eliminar els obstacles del POUM que impedirien la reconversió de locals en habitatge com per exemple el tema de la planta baixa. Si la fitxa urbanística indica que la planta baixa ja no es pot fer habitatge doncs el tècnic ja no pot fer més. Així s’aconsegueix habitatge més barat i oferir habitatges sense que sumar terreny edificat.  Fernando Izquierdo posa d’exemple Barcelona on ho estan fent i s’han donat en 800 casos.

Toni Subirà explica que en el seu moment es va posar aquest impediment en el POUM per no deixar deserts els carrers i per donar suport al comerç. Comenta que es pot revisar, en el cas antic es va fer com a mesura de protecció del comerç ja que els temes d’infraestructures poden provocar crear una millora en el comerç i una dinàmica comercial.

La NII

Toni Subirà explica que l’autopista quedarà lliure de peatge el proper mes de setembre. Van tenir una reunió els 4 pobles del voltant per unificar els criteris del que ha de ser la futura NII. Es van parlar de 4 criteris:

-      Pacificació de la NII

-      Carril bici

-      Carril d’anada i tornada

-      Ampliació de voreres

Alhora, els Alcaldes han demanat per escrit a la Generalitat que el peatge desapareix i que es treballi conjuntament amb els ajuntaments per convertir la NII en una via urbana i que els pobles estiguin coordinats. També fer una segona sortida a la Suïssa perquè s’espongi el trànsit i poder-lo assumir, ja que es preveu que hi haurà més trànsit a l’autopista. També es vol poder començar a fer talls intermitents i fer-los més sovint per començar a gaudir del que serà una realitat. En breu es farà una altra reunió d’alcaldes.  Toni Subirà proposa que un dels talls el puguin fer des de les associacions de veïns.

Fernando Izquierdo comenta que si no s’allibera també l’AP7 molts vehicles que van per allà acabaran venint per la nostra, pot ser un punt de crida per aquests altres vehicles. La seva associació anteriorment va estar en contra perquè la proposta que va haver antigament és que es feien calçades laterals que passaven pel costat del barri. L’any 2010 es va aturar el tema de les calçades laterals. L’Alcalde explica que hi ha previst també l’alliberament del peatge de l’AP7.

Sebastià Caba afegeix que hi ha una plataforma que fa uns mesos, cada últim diumenge de mes, talla la NII de manera rotativa: el març és Masnou, l’abril Premià de Mar per tal de reivindicar gaudir d’una NII sense trànsit.

Josep Antoni Valilla es pregunta com han rescindit el conveni que hi havia que es perllongava la concessió per allargar l’autopista fins a Lloret de Mar. Comenta que el més important és tenir els criteris i un dels criteris era reconvertir la nacional en un passeig marítim. També es pregunta com queda la peatonalització. També que la unitat de tots els pobles és bàsica.

L’Alcalde explica que hi ha 430 milions € per invertir en el Maresme degut a l’alliberament de l’autopista i per l’adaptació de la NII. El criteri és guanyar espai per la gent i consensuar uns acords de mínims pel trànsit rodat i alhora ampliar voreres. Alhora també s’està treballant en el pla de mobilitat.

Locals per a les associacions de veïns

Comenten les entitats que s’havia dit que el tema estava pendent del trasllat dels serveis municipals a Ca l’Escoda i que ara que ja s’ha fet volen saber si ja es pot disposar d’espais per a les AAVV. Es va parlar de Can Salamó però potser queden alliberats més espais. Toni Subirà explica que el trasllat ha permès alliberar edificis municipals, però s’ha de tenir en compte que sempre serà amb el criteri de compartir espais. Es tindrà un armari i el despatx es compartirà, sense exclusivitat però que cada entitat pugui tenir un espai de referència.

Pressupost per a activitats lúdiques

Les entitats pregunten pels diners destinats a les partides d’events com carnaval, reis i les festes de barri. S’explica que en el 2020 es va fer tant la cavalcada de reis com el carnaval. En el 2021 no es va fer cavalcada de reis però sí tres espectacles en tres escoles per totes les famílies de Premià de Mar, van assistir més de 3.300 persones. No va haver estalvi econòmic respecte a realitzar una cavalcada. Respecte el carnaval 2021 sí que hi ha hagut estalvi, ja que es van fer 4 activitats en total, però el pressupost 2021 encara no està aprovat.

En relació a les partides de les festes de barri del 2020, dotada en 5.000 € no es va utilitzar. Per a l'any 2021 està prevista la mateixa quantitat.

Sebastià Guirao exposa poder fer alguna cosa conjunta de tots els barris o en material informàtic. Fernando Izquierdo comenta que no voldrien que es perdessin els diners destinats a les associacions. Proposa un fi social si no es poden fer finalment festes de barri.

Vacunacions contra la COVID

Fernando Izquierdo pregunta pel pla de vacunacions, si se sap quan es farà i on es farà.

Pilar Guardeño explica que s’ha fet la vacunació de totes les residències. Des del 22 de gener s’està fent al CAP la vacunació dels 4 grups prioritaris: grans dependents de grau III-II-I, programa d’atenció domiciliària i persones cuidadores, i majors de 80 anys. El procediment és que des del CAP truquen a aquestes persones. Hi ha 2300 usuaris a Premià de Mar sense comptar els cuidadors. Es fa al CAP. D’aquí a 25 dies es farà la vacunació domiciliària a les persones que no tenen mobilitat. També  s’està vacunant a col·lectius específics com docents, policia o fisioterapeutes. Es fa amb convocatòria. Les treballadores socials han de rebre la convocatòria. Els docents de l’institut és aquesta setmana. Fan les convocatòries a través de mail o sms.